Presentació de "L'impostor de Viena" a LaTribu Llibreria

Crònica personal de la publicació de L'impostor de Viena i de la presentació de la novel·la a La Tribu Llibreria




Avui fa una setmana que vam fer la presentació oficial de L’impostor de Viena, a La Tribu Llibreria, al meu barri, a Sant Andreu. Ha estat la setmana més estranya de la meva vida pel simple motiu de trobar-me un llibre meu a les lleixes de les llibreries. La satisfacció és enorme, perquè fa molts anys que escric i la meva vocació sempre havia estat que allò que escrivia no es quedés atrapat en una carpeta del meu ordinador, sinó que arribés a la gent, que tothom s’ho fes seu. Amb aquesta novel·la, pensada sobretot per als joves, he intentat aconseguir això, que s’estimessin els seus personatges com jo me’ls he estimat escrivint-los, i que la història els entretingués i emocionés, cadascú en la intimitat de la seva lectura personal, amb el seu bagatge i la seva imaginació. A La Tribu, que van preveure molta gent per a la presentació, es van esgotar els exemplars. És el que té tenir una família i unes amistats tan entregades, de qui sé que els emociona tant com a mi que aquest llibre s’hagi publicat.


Durant la setmana, més gent del meu entorn m’ha anat informant per xarxes o en persona que ja s’han fet amb el seu exemplar. És bonic de veure que la història va arribant a més gent, encara que, en termes editorials, encara estiguem parlant de poca. Tanmateix, em fa molt feliç de veure com “L’impostor” va creixent a poc a poc, a foc lent. I sobretot em fa feliç el feedback que em va arribant. En una setmana, alguns dels primers lectors ja se l’han cruspit i m’han fet arribar les seves impressions (he habilitat un espai al web per a qui les vulgui deixar escrites). De moment són bones, “t’atrapa des de la primera pàgina”, “molt intens”, “quin final!”, i malgrat que m'asseguren que no ho diuen perquè siguin amics meus (o alumnes), encara hauré d’esperar perquè m’arribi l’opinió genuïna d’un lector que no em conegui de res i a qui la història li hagi agradat (o decebut; espero estar preparat per això, també; no soc de rebentar portes a cops de puny, crec). Potser, qui sap, farem més presentacions, això està per veure. En tot cas, sembla que tot va sobre rodes, i una setmana després de la presentació, he pensat que era un bon moment per reflexionar una mica sobre aquesta primera vegada, sobretot avui que reprenc l’escriptura del nou projecte en què estic treballant i que havia deixat penjat aquest últim temps per afrontar aquesta publicació.


Que aquestes reflexions serveixin per a agrair l’aposta que Estrella Polar i la seva editora Cristina Feliu van fer, un dia de tardor de fa un any, en triar un manuscrit en PDF entre una llarga llista de correus electrònics amb propostes editorials de tots els qui provàvem sort. També per agrair a La Tribu, al Ferran Rivas i a la Natàlia Barrientos que s’avinguessin sense dubtar-ho a participar-ne i que, amb la seva professionalitat, convertissin la sala d’una llibreria en un teatre improvisat. I finalment, però sobretot, un agraïment molt profund a tothom que s’ho va fer venir bé per assistir a la presentació, a tots i totes us conec, vau venir a donar suport, vau esgotar els llibres i vau fer-me’ls firmar durant més d’una hora inoblidable. Us deixo una galeria amb les fotografies de l’acte que va fer l’Albert Rivas i que seran el record d'un vespre especial, potser el que més. Salut i llibres!