Rodalies

A l’espera d’un tren incert restava en silenci a l’estació equivocada. En la llunyania de la nit s’inquietava pel brogit d’un motor i el grinyol sinistre d’unes escales mecàniques. El groc nocturn dels fanals presagiava el perill de la nit desconeguda i ell s’estremia de fred en ple estiu, un fred interior que aflorava eriçant-li la pell. Lluny, en l’atmosfera boirosa d’una urbanització a la muntanya, hi va haver una explosió.


Li va arribar el seu impacte d’un cop sord i mil espurnes van volar en els regnes de la nit suburbana. A vegades es deixava endur pels traçats ocults de les rodalies i arribava de nit a ciutats inhòspites. En els seus viatges, creuava mirades de por i en el joc del misteri fregava el braç desconegut o escoltava la conversa aliena. Es va aproximar a la via i va mirar a les dues bandes, però semblava que el proper tren trigaria molt a arribar. Va pujar les escales mecàniques i va sortir de l’estació. A l’horitzó les flames de la urbanització s’erigien cap a l’infinit. Va sentir un crit gairebé abismal. I en girar-se va topar amb els ulls d’un gat gris que el mirava, aturat al mig de la cruïlla. Van quedar-se mirant uns segons i llavors el gat va fer via per un dels carrers.


Ell va seguir-lo, potser per curiositat, o instint. El gat va accelerar el pas i va recórrer el carrer desert en un moment. Ell es va adonar que es dirigia cap a la urbanització i es va aturar en sec. El gat ho va notar i es va girar. Es van tornar a creuar les mirades uns segons. Una segona explosió. Aquest cop ell ho va veure davant seu, a prop de la primera, amb l’impacte visual i sonor més propi de la televisió que de la realitat. Es va preguntar ningú més se n’havia adonat. La ciutat restava en silenci, no se sentien sirenes d’ambulància, ni gent que corregués a salvar aquella situació. Va tornar a mirar el gat. Amb la cua lleugerament en moviment, seguia mirant-lo amb els seus ulls nocturns. Va tornar a caminar, en direcció a la urbanització, però ell no va seguir-lo. El gat va tornar a aturar-se i li va clavar els ulls. Però ell ja no tenia ganes de seguir aquell gat. Va fer mitja volta i va tornar a l’estació. Alguna cosa li va cremar el clatell, hi va acostar la mà i va agafar un tros de paper fumejant. En girar-se, les flames seguien cobrint la nit, i al mig del carrer, aturat, el gat l’esguardava.