La musa

Caminàvem plegats pels estrets camins d’un cementiri de ciutat. No ens enganyem, hi havíem anat per la guia turística, aquí hi ha enterrat l’escriptor famós, el filòsof, el músic. La veritat és que jo tenia ganes de veure la tomba d’un escriptor arxiconegut que va morir jove però del qual no en recordava el nom. Però sabia que sobre la tomba hi havia l’escultura d’una musa que podria reconèixer.


La tomba era pel nord del cementiri, de manera que l’única pauta que seguíem era dirigir-nos més o menys en aquella direcció. Recorries els camins amunt i avall pel cementiri, a pas lleuger i amb els ulls brillants. En un moment, et vas girar i em vas fer un petó improvisat. No ens calia dir res, gaudíem de la calma d’un matí assolellat. Sobre unes escales sinuoses, vam arribar a una zona on les tombes eren més solemnes i antigues. Les esguardaven grans roures. “Per aquí hi deu haver l’escriptor que deies”, em vas dir. Vaig buscar mil escultures en tombes i no la vaig veure per enlloc. Partia de la curiositat més morbosa, però ja no podia marxar d’aquell cementiri sense trobar-la. Ens hi vam estar molta estona i, sense adonar-nos-en, vam perdre el nord. Vas dir de marxar i vam buscar alguna referència coneguda. El problema va ser que no n’hi havia cap; tot era ple de roures, escultures i busts indistints, la mateixa heura s’enfilava per totes les columnes dels mausoleus de vidres trencats. Vaig proposar de seure un moment i pensar què fer.


Estaves esgotada i vas adormir-te sobre un petit parterre de gespa. En aixecar la vista un moment, allà davant hi havia la tomba que buscava, amb l’escultura al capdamunt. Com es deia, el maleït escriptor? M’hi vaig acostar i d’a prop l’escultura era molt bella, una musa estirada amb els cabells caient per sobre el coll. S’assemblava molt a tu, en realitat. Em vaig girar i et vaig trobar en la mateixa postura. Una esgarrifança em va congelar la pell: tu eres la musa. Com podia ser? Vaig abaixar el cap impacient. Per alguna raó ja m’esperava sobre la tomba la inscripció del meu nom, deteriorat per l’heura i pel pas del temps.