Desconnexió

La parella va arribar a la ciutat de vacances amb aire reposat. Primer van anar al passeig amb les maletes i van deixar que l’aire del mar els embriagués. Un cop de vent per poc fa volar el barret d’ella, però el va agafar a temps, i tots dos van riure. El vent feia olor de sal i de blau. Van deixar les maletes a l’apartament i van sortir a passejar. Es van aturar a una guingueta al costat de la platja. Uns nois amb banyador xerraven amistosament amb cerveses a les mans. Van pensar que estaven de vacances de debò, que per fi havien abandonat el remolí que els exprimia cap al pou de la misèria, que era allà on queia la rutina del dia a dia, sempre plens, planificats en el vaivé oscil·lant dels canvis latents, aclaparadors i extasiants. Es van mirar una estona, van contemplar el mar. Els nois es van aixecar i van marxar. Es van tornar a mirar. I aleshores, ella va treure el mòbil. Ell va fer el mateix. I no va caldre dir-se res. Només ella va fer un sospir, lleu, en mirar-se'l i va tornar els ulls a la pantalla.