El vestit vermell

El nen observa la faldilla d’un vestit que voleia al pas d’un cop de vent estiuenc, gens fred, al passeig del port. Potser resseguia el vol d’una gavina i ha topat amb aquesta imatge imprevista. El vestit deu ser vermell, segur. El mira, al principi, corprès per l’impacte visual de la roba volant nedant al vent. Potser li remet a l’inconscient vells clixés d’antigues estrelles del cine, però, sigui com sigui, ell no ho sap. Només té una forta sensació que li compacta el pit i sent trobar-se davant d’alguna cosa nova i poderosa que batega en la roba vermella ondulant al vent. Deuen ser uns segons, potser ni això, abans que el nen giri la vista i hi deixi de pensar. Però durant aquest petit reducte de temps ingenu se li ha escolat sense permís i d’amagat al fons de la seva memòria efervescent alguna cosa que no és capaç d’explicar. Potser als dos segons ja haurà oblidat aquest episodi aparentment trivial, potser no el tornarà a recordar mai més. De fet, en el moment en què topa amb aquesta solemne, gairebé mítica, imatge, ni tan sols es fixa en les cames esveltes de la noia que duu el vestit. No és capaç tampoc d’advertir la bellesa del seu rostre i la tradició del seu gest dolç, amagat en una rialla, de tornar la faldilla al seu lloc.


Però un dia el nen esdevé un adolescent i es sent atret per les noies que duen vestits vermells. Pensa que als seus amics els passa el mateix i és absolutament impossible que es plantegi que la força d’una imatge gravada en l’inconscient un matí d’estiu de la seva infantesa pugui tenir relació amb res de res de la seva vida actual. De tota manera, l’adolescent es fa adult i es casa amb una noia que li sembla molt atractiva, però encara més quan es posa vestits vermells, per això li’n fa comprar molts i ella ho accepta encantada perquè, realment, li queden molt bé. El nen que va esdevenir adolescent que es va fer adult viu una vida feliç pensant que és dels pocs que no té problemes greus quan, en la seva sorpresa, un dia es troba davant del mirall de l’armari de la seva dona emprovant-se un dels seus vestits vermells.